'Ara és el millor temps d'anar pel món'. Suelo citar para mis adentros esta frase de un fragmento de Josep Pla, sacada de un libro maestro, con su delicioso paladeo en catalán. Sí, no hay duda, este es el mejor momento de salir a dar vueltas por el mundo, huyendo de la patria pequeña, siempre demasiado pequeña, siempre demasiado estúpida, cualquiera que sea.
"Ara es el millor temps, estimat amic, d'anar pel món. Els enciams tenen un fil llunyà de frescor de neu; la carn a la brasa és sanguinolenta y blava; la dent, aguda, i el paladar esmolat i abundant. El cel, alt i gloriós, fuig a tota hora, l'aire es suau. El sol es tebi i el vent petit porta una ramiola de fonoll, de romaní, d'esparraguera. En els recs, hi ha una cueta d'aigua, surten els créixens de les vores, s'afinen els espàrrecs. En els horts, les faveres treuen l'ull i l'orella de llevre esverada. Els ametllers són de color de rosa. Les pomeres tenen un borrisol de carmí, tornassolat. Els detalls de les herbes es dibuixen amb una tendresa perfilada i dóna gust d'abandonar-se amb la virolla del bastó, al somni de resseguir la cal∙ligrafia de les plantes. El mar, llunyà, verd i blau, poblat de formes vagues, va passant. Tot es infinitament més consolador que assitir a les representacions d'aquest món, a la vana deméncia ornitològica, gòtica i geperuda, del material humà".
No hay comentarios:
Publicar un comentario